Una de niños...

Van passant els anys i cada vegada són més els qui, no quedant-se enrere, decideixen posar fil a l’agulla i procrear per no marxar d’aquest món sense deixar la seva part de descendència. Uns ho fan amb els ulls tancats, d’altres s’hi tiren més de dos anys fent-se proves de fertilitat. Alguns busquen la parelleta i uns altres amb prou fèines s’espavilen amb un. Hi ha qui va per fèina i en fabrica un per any i també qui encara s’està recuperant de l’ensurt del predictor... Però la questió és PROCREAR. De la manera que sigui; costi el que costi; on sigui i amb qui sigui. Bé, amb qui sigui... En aquest “post” he intentat començar un recompte de tota la canalla que avui dia corre pel món (dins i fora de la panxa del bou) per que tots estem una mica més al corrent d’aquestes personetes que tantes alegries i disgustos ens donaran. Permeteu-me que comenci amb la notícia més recent; tant recent que encara ni té nom (s’accepten propostes). Es tracata del nostre amic Eloi “Lailu-lalia” i la seva dona, l’Anna. Avui m’han ensenyat això: És un nen... Moltes felicitats a tots dos!

IMPORTANT! Si poseu volum sentireu un sorollet molt especial...