26 de Desembre de 2008. 06:00 AM. Desperto emocionat, nerviós i a l'hora engoixat. L'Erika ha trencat agües fa 15 minuts. M'aixeco. Faig l'esmorçar mentre ella va i ve del lavabo al llit i del llit al lavabo.
4 hores més tard (10:00, hora prudent per despertar qualsevol metge) amb la tranquilitat de l'absència de contraccions, cridem la comadrona, qui ens recomana un parell d'horetes més de descans. L'Erika s'adorm i jo continuo endreçant la llar per rebre el nou inquilí.
A les 14:15 arribàvem a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar acompanyats pel meu pare i a les 19:53 del dia del temporal més gran a Catalunya en els últims 50 anys, neixia per cesària l'Èrik Font Orjuela.
Ara, després de 5 dies d'hospital ja estem a casa. Tot ha anat de meravella i el nounat es comporta com un angelet.
Èrik a casa from Jordi Font on Vimeo. Feliç 2009 a tots aquells qui llegiu aquestes línies.
7 comentaris:
Eo primer comment! Felicitats!!!
A qui s'assembla? Jo sóc molt dolent amb això, té uns aires de...Coro! Vaja és clavat.
Us passo a veure ja!
Bon any i bona vida!
Gusi
Gràcies Gusi! No pateixis per passar-te. Ara estan els pares de l'Erika tot el dia per aquí. Les visites le necessitarem quan marxin.
Mai no m'havies dit que era tan emocionant això de tenir una nova personeta a casa. Jo li recomano a tothom. I mira que aquesta nit li ha costat d'adormir-se...
jordiiiiiiii!! felicitats de nou!! no se per quantes vies t'he felicitat però el motiu se'l val!! És preciosss!! la mami que tal està? Ara et toca tb cuidar-la a ella eh? ;)
Un petonàs per tots famslia!!
Ariadna
La veritat és que per tots els possibles! I t'ho agraeixo de cor. Fa molta il-lusió que la gent et feliciti per aquestes coses. La mare està perfecte i tu diràs si la cuido! De moment tot va de muerte i el nen està diví. Dilluns primera visita pediàtrica.
Un petó Ari. Que estiguis bé i en bona companyia sempre.
Pero que cosita mas chiquita!!! Felcidades papis, eso si, Jordi...si tu hijo pudiera ya hablar te hubiera dicho que te metieras la camarita por un sitio y le dejaras dormir....ya se lo contaremos, ya...
Gracias, onaxxi! La vedad es que esto es fantástico. Dormir? No hace otra cosa este "ñiño"!
Por cierto, quien eres?
Txoriiii! Això anava dir jo justament, quan tingui ús de raó, li explicarem com li cardaves en l'aire tant dolces bacaines... Però quin dit més cabró! :D
Txecs, document audiovisual entranyable, però no tant com l'Èrik!
Per cert, Onaxxi és la Sara, jejeje, i un servidor, Paolinho.
Petons a tots 3 i en res i som!
Pau i Sara
Publica un comentari a l'entrada