dissabte, 10 de maig del 2008

El Caballito De Mar

Hace tiempo escuché una historia que nunca en mi vida olvidaré. Me pareció la más romántica que jamás había escuchado; así que la guardé en mi memoria y ahora la comparto con todos vosotros.
Dicen que navegando por las tropicales profundidades, el caballito de mar no abandona nunca su manada hasta el día que, dentro de otra manada, se cruza y se enamora de la hembra que va a ser su pareja sentimental de por vida. Desde ese momento y durante sus cuatro años de vida estarán juntos para siempre demostrándose su amor más profundo y fiel.
Como algunos ya sabréis, el caballito de mar es la única criatura del mundo que la naturaleza ha elegido para que sea él y no ella el responsable de dar a luz a sus crías, de manera que la hembra, tras una repetición de danzas sexuales y periódicas poco después del amanecer, depositará sus huevos fecundados en la bolsa incubatriz del macho y éste cargará con la incubación de los mismos hasta el nacimiento que durará dos días y en que nacerán unos 1.500 animalillos totalmente independientes. Esto no es nada! Ahora viene la parte romántica: El resto de su vida navegarán en manada toda la familia junto con otras y sin alejarse demasiado de su zona natal hasta que la historia se repita con sus hijos machos, que les abandonarán para irse con la manada de la familia de su futura prometida. Mientras tanto los padres, que siguen siempre juntos y emparejándose cada seis semanas, no se abandonarán hasta la muerte. En ese momento, el que siga con vida, no solo dejará para el pasado su descendencia; sinó que uniendo su retorcida cola con la de su amor difunto y como si de una manera de expresar su luto se tratase, lo arrastrará consigo por la profundidad de los mares hasta su putrefacción y desintegración, guardándose el último pequeño pedacito que injerirá como ritual de despedida definitiva. Que experiencia! No os parece increíble? Quiero ser un caballito de mar!!! Lastimosamente nunca podré saber qué se siente al levar una personita dentro del barrigón, aunque no se si me parece más fascinante pensar que dentro de ella pueda haber algo mío creciendo… Esperaremos 9 meses para conocerle.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona!!!!!!
M'he hagut de llegir dues vegades el post per entendre-ho i trucar per confirmar-ho.
Vamos a repoblar el mundooo
Soc la Daria, no recordo la meva contrasenya...

Txorifont ha dit...

Moltes gràcies Daria! Estem encantats. No m'imaginava que feia tanta il-lusió això d'esperar fills. Ja vosaltres, que sou uns quants, ens donreu uns consellets per tirar endavant. Ara que si els nostres pares ho van saber fer sense internet... Pocs consells deuen caldre.

Per cert, per qui la coneixeu però heu perdut el contacte amb ella, dir-vos que ahir 10 de Maig es va casar la Marina. La Menescal. La germana de Roger, amb en Cedric. Un bodorrio insuperable ple de "remembers": Sandra Jacinto, la seva cosina, Cano, Olsina, Borràs, Mercader, Castejón... Hi érem tots! L'entorn inmillorable. Ni la forta pluja ininterrumpuda va poder aigualir les fortes emocions i la intensitat de la festa.
MOLTES FELICITATS, MARINA I CEDRIC

Anònim ha dit...

Guauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
quina manera de REtornar
FELICITATSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

MOLT BENVINGUTS A "ESO DE SER PADRES"....
AVUI HE TINGUT LA MEVA PRIMERA XERRADA AMB LA DIRECTORA DE LA GUARDE PER EL COMPORTAMENT DEL MEU TERRORISTA ERIK...
QUE MONUS QUE SON EH?????

I NO VULL DESANIMAR........
UN MILIO DE FELICITATS

SANDRA

Anònim ha dit...

Ostres!! això si que es tornar per la porta gran! jej
Quina il.lusió!!
MOLTES FELICITATS!!

Per cert, com que txoriblog ha estat de vacances no m'he assabentat de les noticies roses del sagrat cor, però suposo que l'eloi ja ha estat papi, no? També felicitats per ell!!

Petons familia!!!

Ariadna

Txorifont ha dit...

Eh que sí? Has vist com "portagrandejo"?
Efectivament. El Lailu ja ha és pare. Jo aviat... Jejej!

Sandreta, paciència. Segur que la directora aquesta exagera. Totes les profes són unes exagerades.

I millor que doni canya l'Erik, que no que liprenguin el pel.

Luca, Nuc y Berni ha dit...

Font Font! A este blog le podrías llamar el blog del parto! No lo inaguraste con la noticia de Lailu? Luego cayó la mía y ahora tu... osti tu! Caemos como moscas. Eso sí, lo nuestro es previsible, lo bueno sería que diese la noticia Salva o Coro!

Besos a toda la comunity Txoribolquera!

Anònim ha dit...

Bueno bueno bueno......me encanta nos estamos reproduciendo como cucarachitas.....fantastico!!!!
Nuestra mas enorme enhorabuena parejita..que guay!!

Nosotros estamos encantados con nuestro minipinky Asier nos lo comemos a besos incluso cuando se pone a berrear como si fuera el cantante de un grupo hardcore.....

Me alegra la vuelta del blog!!!!!
Edu&Crispy&Asier

Elisa ha dit...

Eyy! Enhorabuena por la futura paternidad!!! Me alegro mucho y os deseo mucha suerte!
Un beso a los dos!
Elisa

Unknown ha dit...

Yo ya os he dicho (y sino os dire) todo en persona, pero quería dejar también mi enhorabuena en tu block.
VAIS A SER UNOS PEASO DE PADRES!!!

Unknown ha dit...

HOla Txori!

Aquí tu compañera de "punxada"! ( tranquils, aixó només vol dir que hem anat a navegar i hem tornat sense tocar l'aigua! ;-) ).
M'ha agradata molt l'historia del caballito, de fet m'ha enrecordat la d'un altre animal, el quebrantahuesos....un dia als pirineus amb una amiga que es bióloga i boixa pels ocells, vem veure una mena de bultó....."un quebrantahuesos!" diu, jo flipant, només els havia vist als programas del de la Fuente....i afageix " si és un quebrantahuesos, ara hauria d'apareixer la femella, son molt fidels i sempre van amb ella...". Segons després la vem veure apareixer....donant voltes al cel.....preciós. Mai més no n'he tornar a veure cap, peró el record està fresc al meu cap com el primer dia.

Espero que hagueu pogut aprofitar el dia, tot i la "punxada". Moltes felicitats, i Erika, alles Gute wunsche ich dir!!!!

Anònim ha dit...

Moltes Felicitats!!!!
Quina il.lusió!!!!
Petonets
Marta (jo tampoc recordo la contrasenya)

Anònim ha dit...

Hooooome...
Quinas buenas nuevas!!!!
Moltes felicitats !!!

Ya estoy viendo a la manada Font-Font+Erika+MiniFontFont yendo de acampada en família, subiendo el Tourmalet en família, haciendo submarinismo en família, Saltando en paracadias en família....
Un abrazo muuuy fuerte de Nacho y Sara

Anònim ha dit...

Nano com la claveu, no? En plural, eh!

Moltes felicitats. Això s'anima amb més Dunditos!

Gusi

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS ;-) a tots dos!!!
Que guay!

Erika si vols ja parlarem...jo de 5 mesos, la Evix de 4 +/- ..... així q si vols trucan's o ens veiem, no dubtis si vols intercanviar informació, on comprar la roba de pre-mamá (llocs econòmics), ioga per embarassades, llibres i un llarg etc. de coses que encara q una no vulgui ha de saber... és tot un món!!!

La family de Torre s'està fent gran per moments!!! Que ens prepari el Zapatero el xec q anem tots de cap.

PD: Per cert porto una nena ;-) stic molt contentaaaaa!!!! A veure si ens veiem i coneixem també al Pau!.

Molts Ptonsss wapos

Sandrix

Anònim ha dit...

Jordi, Sandrix, Daria, torrencos varios y estimats,
Ja vaig felicitar el Jordi i l'Erika en mails anteriors, però ara us escric per dir-vos que LA SARA I JO ENS APUNTEM AL CHIQUIPARK!!!
SIIIIII!
Hem trigat, pero estem embarazados!!!
I com que hem trigat a augmentar la família torrenca, traemos 2 del tiróoóóóóóón!!!
Yes, dos de golpe!
Bueno, moltes felciitats i petons a tothom del vostre
Nacho