4 hores més tard (10:00, hora prudent per despertar qualsevol metge) amb la tranquilitat de l'absència de contraccions, cridem la comadrona, qui ens recomana un parell d'horetes més de descans. L'Erika s'adorm i jo continuo endreçant la llar per rebre el nou inquilí.
A les 14:15 arribàvem a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar acompanyats pel meu pare i a les 19:53 del dia del temporal més gran a Catalunya en els últims 50 anys, neixia per cesària l'Èrik Font Orjuela.

Ara, després de 5 dies d'hospital ja estem a casa. Tot ha anat de meravella i el nounat es comporta com un angelet.
Èrik a casa from Jordi Font on Vimeo. Feliç 2009 a tots aquells qui llegiu aquestes línies.


Que experiencia! No os parece increíble? Quiero ser un caballito de mar!!! Lastimosamente nunca podré saber qué se siente al levar una personita dentro del barrigón, aunque no se si me parece más fascinante pensar que dentro de ella pueda haber algo mío creciendo… Esperaremos 9 meses para conocerle.